El nostre estimat participant a les activitats d’Atlas Natura JOAN BELLPUIG, ens envia aquesta poesia que volem compartir amb tots vosaltres.

Que  té aquesta nit

En  l’aixepluc de la tenda,

Estesa en la vall,

Acurrocada sota muntanyes

I cantada de rierols.

Boirines del matí,

Recull d’intimitats

De sobte esquinçades,

Alla al cel blau.

El vent de la il·lusió,

Empeny muntanya amunt,

Les primeres passes

Entremig de mirades.

No hi ha pressa,

La calma dóna força,

Tot just el qui avança,

Fa allargar la mirada

Sobre el pioner.

Ve el glop de l’aigua verge,

El curt musec d’energia

Que dóna estímul

El pit que batega.

Alla adalt al cim

De l’animós pioner,

Baixant onades de paraules

Estimulant, amunt i ànims.

Deixo els estris a part,

Busco la pedra de suport,

I aixecant la mirada

Estesa arreu.

Escolto el silenci

Que desde la vall,

Va pujant pels prats,

Els llacs brillants,

Per coronar en els cims

El Silenci majestuós i etern.

Joan Bellpuig Fluvià

Baixant del cim

Sembla una perdua

D’alló que està allà dalt,

Encara no és record.

Baixant, una permanència

Una fita aconseguida,

Una presència íntima ,

Més que un record.

Baixant, com un esforç

Alleugerit en la pendent,

És una marca

D’una vivència.

Baixant, és un sentiment

Que té ressó,

En aquell racó

D’alló més viu.

S’apropa la planuria,

El desfer les tensions,

A poc ve el final

de la jornada.

Hi ha trobada d’altres grups,

Cares conegudes

Vistes en altres caminades,

Simpaties i abraçades.

Ja tenim el camping aprop,

L’aigua refrescant,

La tertúlia del glop de cervesa,

Remors que són ecos de la muntanya.

El soroll de plats i olles,

Cadires que es mouen,

Veus d’un cantó i l’altre,

Tot just acaben la minestre.

Un últim adéu a la diada

En l’escalfor de la Tila,

Sense fressa,

Queda presa molt endins

Aquella joia preuada.

Joan Bellpuig Fluvià

 Atlas Natura, 20 aniversari,20-5-2017

A la muntanya sempre optem per entrepans, barretes, fruita, fruits secs, xocolata, etc., però sabem quins aliments són els més adequats per quan sortim a caminar? Quins ens aportaran més energia i milloraran el nostre rendiment?

El que més ens sol preocupar és saber què cal portar per una ruta llarga. A continuació unes petites pautes a seguir:

 

Viatjar ens fa feliços, però perquè?

Doncs aquí hem recollit alguns “perquè” d’aquells que ho descubreixen cada dia:

  • Perquè ens protegeix del mal comú de les societats occidentals: la RUTINA.
  • Perquè transforma el conformisme en curiositat, i aquesta l’accentua.
  • Perquè ens ensenya a adaptar-nos ràpid als canvis, i això val molt més que qualsevol de les llicenciatures.
  • Perquè ens recorda que mentre tinguem ganes d’aprendre, tindrem ganes de viure.
  • Perquè borra ràpidament els prejudicis, que d’altres ens intenten inculcar.
  • Perquè ens ensenya cada dia, una part de nosaltres mateixos.
  • Perquè ens ajuda arribar a tots aquells llocs que haviem somniat des de petits, o no tant petits.
  • Perquè ens col·loca a persones molt interessants, a lloc inesperats.
  • Perquè ens otorga la convicció que tot és més senzill del què sembla en un principi.

En aquest article explicarem alguns dels beneficis d’estirar el nostres músculs després de practicar senderisme i resoldre alguns dubtes que hi ha sobre el estiraments, així com posar alguns exemples d’estiraments recomanables.

Perquè és important fer una bona sessió d’estiramens després d’una jornada de senderisme per muntanya?