Ungulats del Pirineu: Característiques i com diferenciar-los

Els ungulats són un grup d’animals mamífers que es caracteritzen per tenir les extremitats adaptades a caminar sobre peülles. En el cas dels Pirineus, aquest grup inclou espècies emblemàtiques que contribueixen a la riquesa de la biodiversitat d’aquesta cadena muntanyosa. En aquesta entrada de blog, t’explicarem les principals espècies d’ungulats que pots trobar al Pirineu, com diferenciar-les i, a més, abordarem una curiositat fascinant: la diferència entre cornes i banyes.

Els principals ungulats del Pirineu i com identificar-los

  1. Cérvol (Cervus elaphus)

    El cérvol és un dels ungulats més grans i coneguts del Pirineu, especialment fàcil de veure durant la temporada de la brama, quan els mascles emeten brams espectaculars per competir per les femelles.

    • Mida: Pot pesar fins a 250 kg en el cas dels mascles. Les femelles són més petites.
    • Pelatge: Marró vermellós a l’estiu, més grisós durant l’hivern.
    • Banyes: Els mascles tenen grans banyes ramificades que cauen cada any per créixer de nou a la primavera. Les femelles no en tenen.
    • On trobar-lo: Zones boscoses dels Pirineus, especialment en parcs com el Parc Natural de l’Alt Pirineu i Aigüestortes.
  2. Cabra pirinenca o Isard (Rupicapra pyrenaica)

    L’isard és l’emblema dels Pirineus, conegut per la seva agilitat en les zones rocoses i escarpades.

    • Mida: Petita en comparació amb altres ungulats. Pot pesar uns 25-50 kg.
    • Pelatge: Marró clar a l’estiu, amb tons més foscos a l’hivern. Els isards tenen una línia fosca que els travessa la cara des de les orelles fins al musell.
    • Cornes: Tots dos sexes tenen petites cornes negres en forma de ganxo que no es cauen mai.
    • On trobar-lo: Zones rocoses d’alta muntanya, generalment per sobre dels 1.500 metres.
  3. Daina (Dama dama)

    La daina, més petita que el cérvol, es diferencia fàcilment pel seu pelatge característic i les seves banyes.

    • Mida: Menor que el cérvol, amb un pes que pot arribar fins als 100 kg.
    • Pelatge: Marró amb taques blanques al llarg de tot el cos, especialment visibles durant l’estiu.
    • Banyes: Els mascles tenen banyes amples amb forma de palma que, com les dels cérvols, cauen i es regeneren cada any.
    • On trobar-la: Zones més baixes dels Pirineus, normalment en boscos mixtos i clarianes.
  4. Mufló (Ovis aries musimon)

    El mufló és un tipus d’ovella salvatge introduïda al Pirineu que es reconeix fàcilment per les seves grans cornes.

    • Mida: Aproximadament 35-55 kg.
    • Pelatge: Marró fosc amb una taca blanca a la part posterior. Els mascles tenen una espècie de “collaret” clar al voltant del coll.
    • Cornes: Els mascles tenen cornes enrotllades cap enrere, mentre que les femelles tenen cornes molt petites o inexistents.
    • On trobar-lo: Zones de bosc o prats de muntanya, sovint en grups petits.
  5. Cabra salvatge (Capra pyrenaica)

    La cabra salvatge, coneguda també com a cabra ibèrica, és un ungulat típic de zones rocoses i escarpades, tot i que és menys abundant als Pirineus que en altres serralades com la Serra de Gredos.

    • Mida: Similar a la de l’isard, amb un pes d’entre 30 i 60 kg.
    • Pelatge: Marró clar a l’estiu, amb tons més foscos a l’hivern. Els mascles tenen un pelatge més fosc.
    • Cornes: Els mascles tenen grans cornes corbades cap enrere, mentre que les femelles tenen cornes més petites.
    • On trobar-la: Zones rocoses i escarpades, similar a l’hàbitat de l’isard.
  6. Senglar.
  7. Isard (Rupicapra pyrenaica).

Cornes vs. Banyes: Quina és la diferència?

Una de les preguntes més freqüents quan es parla d’ungulats és la diferència entre cornes i banyes. Encara que sovint es fan servir de manera indistinta, són estructures diferents tant en composició com en la manera en què es desenvolupen i funcionen.

  • Banyes:
    Les banyes són presents en animals com els cérvols i les daines, i es caracteritzen perquè estan fetes de teixit ossi. Aquestes creixen anualment i es cauen cada any, principalment durant l’hivern o a la primavera, per créixer de nou més grans. Només els mascles tenen banyes (amb poques excepcions en altres espècies). Les banyes es ramifiquen i es fan més complexes a mesura que l’animal envelleix.

    Exemple: Cérvol, daina.

  • Cornes:
    Les cornes, a diferència de les banyes, estan fetes de queratina (com les nostres ungles) i no es cauen mai. Un cop comencen a créixer, continuen fent-ho al llarg de la vida de l’animal. A més, les cornes solen ser menys ramificades que les banyes. Tant els mascles com les femelles poden tenir cornes, encara que sovint les dels mascles són més grans.

    Exemple: Isard, mufló, cabra salvatge.

Comparació ràpida:

CaracterísticaBanyesCornes
MaterialOssosQueratina
CreixementCauen i creixen cada anyCreixen contínuament
RamificacióSovint ramificadesGeneralment llises o poc ramificades
Present en sexesGeneralment només en masclesEn mascles i femelles
Exemple d’espèciesCérvol, dainaIsard, mufló, cabra salvatge

Consells per observar ungulats al Pirineu

Si vols observar aquests magnífics animals en el seu hàbitat natural, aquí tens alguns consells per tenir una experiència reeixida:

  1. Matí o capvespre: Els ungulats són més actius durant les primeres hores del matí o a última hora de la tarda.
  2. Roba adequada: Porta roba discreta i càlida per no espantar els animals ni destacar en l’entorn.
  3. Binocles: Et permetran observar-los des de la distància sense interferir en el seu comportament natural.
  4. Silenci: Sigues silenciós i respectuós amb l’entorn. Això augmentarà les teves possibilitats de veure’ls i, alhora, els permetrà mantenir-se en el seu hàbitat sense estrés.

Els ungulats són una part fonamental de l’ecosistema del Pirineu, i conèixer les seves característiques i diferències t’ajudarà a gaudir encara més de les teves sortides a la muntanya. Ara que ja saps com diferenciar-los i com observar-los, prepara’t per sortir i explorar la bellesa d’aquests animals en un dels llocs més impressionants d’Europa.