Tipus d’allaus i les seves característiques

Per entendre les diverses situacions en què ens podem trobar a la muntanya, és fonamental conèixer els diferents tipus d’allaus. En aquesta entrada explicarem quins són els principals tipus d’allau que ens podem trobar, les seves característiques i com es formen. També parlarem dels indicis de perill que cal tenir en compte i de la importància dels butlletins d’allaus.

1. Les allaus de placa
Aquest és el tipus d’allau que provoca més accidents al Pirineu. Es produeix quan una capa de neu dura llisca sobre una capa de neu feble. Normalment, la neu dura es forma per l’acció del vent, que transporta la neu més enllà d’una carena, dipositant-la a sotavent i formant plaques.

Aquestes allaus són especialment perilloses perquè la neu dura, quan es desprèn en blocs grans, pot triturar tot al seu pas. En alguns casos, els equips de seguretat (DVA, pala, sonda) no serveixen perquè la víctima ja ha patit traumatismes fatals. A més, aquestes allaus poden desencadenar-se per sobre del punt on ens trobem, especialment en situacions d’alta inestabilitat (nivells 4 i 5).

Indicis d’allaus de placa:

  • Vent previ: Les plaques es formen a sotavent. Cal observar les ondulacions, esteles o dunes a la neu i determinar la direcció del vent que les ha creat.
  • Cornises: La seva presència indica acumulacions de neu i plaques, tot i que poden existir plaques sense cornises visibles.
  • Sorolls: Si en passar per sobre sentim un “boum”, és un avís clar d’inestabilitat.
  • Aspecte: Les plaques són de color blanc mat, amb fissures visibles i una textura rígida que pot grinyolar al trepitjar-la.

2. Les allaus de neu recent
Aquestes allaus es produeixen després de nevades intenses i recents. Quan la capa de neu fresca supera els 30 cm, el risc comença a ser significatiu, i si supera els 90 cm, el perill és molt elevat. La sobrecàrrega de neu i l’augment de temperatura són factors que afavoreixen aquestes allaus, sobretot en pendents inclinades.

La neu pot ser humida o seca, i la seva cohesió dependrà de les temperatures posteriors a la nevada. La neu seca és més inestable durant més temps, mentre que la neu humida pot tenir més cohesió, però també més pes, cosa que augmenta el seu poder destructiu.

3. Les allaus de fusió
Aquest tipus d’allau és típic de la primavera, quan les temperatures s’eleven per sobre dels 0 ºC i la neu comença a fondre’s. Solen produir-se en vessants orientats a l’est, sud o oest, especialment a partir de mig matí o a la tarda. Indicis com enfonsar-nos fins a mitja canya mentre esquiem poden alertar-nos d’un risc imminent.

Els butlletins d’allaus i l’escala de perill
Els butlletins d’allaus són eines essencials per a la seguretat a la muntanya. Aquests informes, elaborats diàriament, detallen el risc d’allaus a les diferents zones en funció de l’estabilitat del mantell nival, el vent, les temperatures i altres factors. L’escala europea de risc d’allaus classifica el perill en cinc nivells:

  • 1 (Feble): Risc mínim.
  • 2 (Moderat): Condicions relativament segures, però cal atenció.
  • 3 (Marcat): Risc significatiu, precaució necessària.
  • 4 (Fort): Alta probabilitat d’allaus, millor evitar zones de risc.
  • 5 (Molt Fort): Risc extrem, activitats desaconsellades.

Podeu consultar els butlletins als serveis meteorològics de Catalunya (ICGC), Andorra (SMPA), Espanya (AEMET) i França (METEOFRANCE).

En aquesta entrada hem vist els tipus d’allaus i la importància dels butlletins. En el pròxim post aprofundirem en els factors que desencadenen les allaus i com detectar-los per evitar riscos.

Informació de contacte: