Poesia de Joan Bellpuig

El nostre estimat participant a les activitats d’Atlas Natura JOAN BELLPUIG, ens envia aquesta poesia que volem compartir amb tots vosaltres.

Que  té aquesta nit

En  l’aixepluc de la tenda,

Estesa en la vall,

Acurrocada sota muntanyes

I cantada de rierols.

Boirines del matí,

Recull d’intimitats

De sobte esquinçades,

Alla al cel blau.

El vent de la il·lusió,

Empeny muntanya amunt,

Les primeres passes

Entremig de mirades.

No hi ha pressa,

La calma dóna força,

Tot just el qui avança,

Fa allargar la mirada

Sobre el pioner.

Ve el glop de l’aigua verge,

El curt musec d’energia

Que dóna estímul

El pit que batega.

Alla adalt al cim

De l’animós pioner,

Baixant onades de paraules

Estimulant, amunt i ànims.

Deixo els estris a part,

Busco la pedra de suport,

I aixecant la mirada

Estesa arreu.

Escolto el silenci

Que desde la vall,

Va pujant pels prats,

Els llacs brillants,

Per coronar en els cims

El Silenci majestuós i etern.

Joan Bellpuig Fluvià

Baixant del cim

Sembla una perdua

D’alló que està allà dalt,

Encara no és record.

Baixant, una permanència

Una fita aconseguida,

Una presència íntima ,

Més que un record.

Baixant, com un esforç

Alleugerit en la pendent,

És una marca

D’una vivència.

Baixant, és un sentiment

Que té ressó,

En aquell racó

D’alló més viu.

S’apropa la planuria,

El desfer les tensions,

A poc ve el final

de la jornada.

Hi ha trobada d’altres grups,

Cares conegudes

Vistes en altres caminades,

Simpaties i abraçades.

Ja tenim el camping aprop,

L’aigua refrescant,

La tertúlia del glop de cervesa,

Remors que són ecos de la muntanya.

El soroll de plats i olles,

Cadires que es mouen,

Veus d’un cantó i l’altre,

Tot just acaben la minestre.

Un últim adéu a la diada

En l’escalfor de la Tila,

Sense fressa,

Queda presa molt endins

Aquella joia preuada.

Joan Bellpuig Fluvià

 Atlas Natura, 20 aniversari,20-5-2017

About Author

client-photo-1
Txell

Comentaris

Isabel Gabasa i Puig
30 maig, 2017
Gràcies Joan, per aquests grans poemes. Sabia de la teva sensibilitat i saviesa, i ara també ser de la teva poesia. La teva amiga Isabel
Albert Murtra Bellpuig
6 juny, 2017
Gràcies Joan , pel poema i pel que has compartit amb nosaltres , camins i paisatges, moments i vivències al llarg de moltes caminades . Una abraçada.

Deixa un comentari