El nostre estimat participant a les activitats d'Atlas Natura JOAN BELLPUIG, ens envia aquesta poesia que volem compartir amb tots vosaltres. Que té aquesta nit En l'aixepluc de la tenda, Estesa en la vall, Acurrocada sota muntanyes I cantada de rierols. Boirines del matí, Recull d'intimitats De sobte esquinçades, Alla al cel blau. El vent de la il·lusió, Empeny muntanya amunt, Les primeres passes Entremig de mirades. No hi ha pressa, La calma dóna força, Tot just el qui avança, Fa allargar la mirada Sobre el pioner. Ve el glop de l'aigua verge, El curt musec d'energia Que dóna estímul El pit que batega. Alla adalt al cim De l'animós pioner, Baixant onades de paraules Estimulant, amunt i ànims. Deixo els estris a part, Busco la pedra de suport, I aixecant la mirada Estesa arreu. Escolto el silenci Que desde la vall, Va pujant pels prats, Els llacs brillants, Per coronar en els cims El Silenci majestuós i etern. Joan Bellpuig Fluvià Baixant del cim Sembla una perdua D'alló que està allà dalt, Encara no és record. Baixant, una permanència Una fita aconseguida, Una presència íntima , Més que un record. Baixant, com un esforç Alleugerit en la pendent, És una marca D'una vivència. Baixant, és un sentiment Que té ressó, En aquell racó D'alló més viu. S'apropa la planuria, El desfer les tensions, A poc ve el final de la jornada. Hi ha trobada d'altres grups, Cares conegudes Vistes en altres caminades, Simpaties i abraçades. Ja tenim el camping aprop, L'aigua refrescant, La tertúlia del glop de cervesa, Remors que són ecos de la muntanya. El soroll de plats i olles, Cadires que es mouen, Veus d'un cantó i l'altre, Tot just acaben la minestre. Un últim adéu a la diada En l'escalfor de la Tila, Sense fressa, Queda
El nostre estimat participant a les activitats d’Atlas Natura JOAN BELLPUIG, ens envia aquesta poesia que volem compartir amb tots vosaltres.
Que té aquesta nit
En l’aixepluc de la tenda,
Estesa en la vall,
Acurrocada sota muntanyes
I cantada de rierols.
Boirines del matí,
Recull d’intimitats
De sobte esquinçades,
Alla al cel blau.
El vent de la il·lusió,
Empeny muntanya amunt,
Les primeres passes
Entremig de mirades.
No hi ha pressa,
La calma dóna força,
Tot just el qui avança,
Fa allargar la mirada
Sobre el pioner.
Ve el glop de l’aigua verge,
El curt musec d’energia
Que dóna estímul
El pit que batega.
Alla adalt al cim
De l’animós pioner,
Baixant onades de paraules
Estimulant, amunt i ànims.
Deixo els estris a part,
Busco la pedra de suport,
I aixecant la mirada
Estesa arreu.
Escolto el silenci
Que desde la vall,
Va pujant pels prats,
Els llacs brillants,
Per coronar en els cims
El Silenci majestuós i etern.
Joan Bellpuig Fluvià
Baixant del cim
Sembla una perdua
D’alló que està allà dalt,
Encara no és record.
Baixant, una permanència
Una fita aconseguida,
Una presència íntima ,
Més que un record.
Baixant, com un esforç
Alleugerit en la pendent,
És una marca
D’una vivència.
Baixant, és un sentiment
Que té ressó,
En aquell racó
D’alló més viu.
S’apropa la planuria,
El desfer les tensions,
A poc ve el final
de la jornada.
Hi ha trobada d’altres grups,
Cares conegudes
Vistes en altres caminades,
Simpaties i abraçades.
Ja tenim el camping aprop,
L’aigua refrescant,
La tertúlia del glop de cervesa,
Remors que són ecos de la muntanya.
El soroll de plats i olles,
Cadires que es mouen,
Veus d’un cantó i l’altre,
Tot just acaben la minestre.
Un últim adéu a la diada
En l’escalfor de la Tila,
Sense fressa,
Queda presa molt endins
Aquella joia preuada.
Joan Bellpuig Fluvià
Atlas Natura, 20 aniversari,20-5-2017
